- Hem anat treballant el temari, descobrint un munt de paraules i conceptes nous. Hem vist molts videos sobre tot el que hem anat treballant i hem aprés molt!!
- Cadascú ha hagut de buscar información sobre un planeta i després esposar-la als companys per així tenir tots informació de tots els planetes.
- Un cop treballat el temari, hem construït una MAQUETA del SISTEMA SOLAR.
- Abans de començar hem hagut de calcular, a escala, la mida de cada planeta:
- Amb aquesta dada ja hem pogut començar a fer els planetes amb paper maché i pintura.
- Un cop hem tingut tots els planetes fets, des del taller de fusta ens han donat idees i materials per fer l'estructura, i al taller de ferro ens han ajudat a fer-ho:
- De moment aquest és el resultat, encara falta algun retoc...
.JPG)
- I aquest és el resultat final:
- A continuació podeu veure la matèria que hem anat treballant, amb els enllaços corresponents:
L’UNIVERS
Des d’allò més petit a allò més gran, l’Univers és tot el que existeix.
Des del món invisible de les partícules que formen els nostres cossos, fins a les grans galàxies formades per milions i milions d’estrelles.
Tot el que és, ha estat i serà. Això és l’Univers.
Des del món invisible de les partícules que formen els nostres cossos, fins a les grans galàxies formades per milions i milions d’estrelles.
Tot el que és, ha estat i serà. Això és l’Univers.
ORIGEN DE L’UNIVERS
Sembla que tot va començar amb el Big Bang (la Gran
Explosió). Al principi tot l’Univers es trobava superconcentrat , ben junt en
un punt molt calent. Aleshores, no se sap per què, va esclatar i va començar a
expandir-se, cosa que segueix fent des d’aleshores, fa uns 13.000 milions
d’anys. Amb aquesta explosió es va crear l’espai i tot el que coneixem i
desconeixem.
QUÈ HI HA A L’UNIVERS?
Són
cossos rodons d’una mida molt petita comparada amb la dels estels. Es troben en
òrbita al voltant d’un o més estels formant sistemes planetaris. No emeten
llum.
.jpeg)
LES NEBULOSES
Els estels neixen en grans núvols de gas
interestel·lar escampats pel cosmos: les nebuloses. Ocupen regions gegantines
de l’espai (penseu que al seu interior neixen milions d’estels) on la matèria
està dispersa amb baixa densitat.
ELS ESTELS
Són grans cúmuls de matèria (molt més grans que
qualsevol planeta) que es troben a altíssimes temperatures. El component
principal dels estels és l’hidrogen.Els estels són els forns on es formen tots
els elements que constitueixen la matèria. Per això podem dir que tots som pols
d’estrelles.
LES GALÀXIES
Tot i que les estrelles són gegantines i estan separades les unes de les
altres per distàncies inimaginables, en realitat s’agrupen formant galàxies.El
nostre Sol es troba a la galàxia que hem anomenat Via Làctia. Les galàxies són
cúmuls d’estrelles que giren al voltant d’un centre de gravetat. En girar,adquireixen formes diverses: en espiral,
globular, etc.
.jpeg)
EL SISTEMA SOLAR
Hi ha estrelles que tenen planetes orbitant al
seu voltant. D’això, en diem un sistema planetari.
El Sistema Solar és el nostre sistema planetari, constituït per una estrella que hem batejat amb el nom de Sol i 8 planetes que giren entorn d’ella i que descriuen òrbites lleugerament el·líptiques. Col·locats com si els anéssim a fer una foto de família, i en ordre segons la seva distància del Sol, els planetes del Sistema Solar són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
El Sistema Solar és el nostre sistema planetari, constituït per una estrella que hem batejat amb el nom de Sol i 8 planetes que giren entorn d’ella i que descriuen òrbites lleugerament el·líptiques. Col·locats com si els anéssim a fer una foto de família, i en ordre segons la seva distància del Sol, els planetes del Sistema Solar són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
.jpeg)
EL SOL
El
Sol constitueix el 99,8% de la massa total del Sistema Solar. Al seu costat,
els planetes són minúsculs.
El
diàmetre del Sol és 110 vegades el de la Terra. Seria possible encabir-hi 1,3 milions de Terres, en
l’espai ocupat pel Sol.
Aproximadament
el 75% del Sol és hidrogen,però què passarà quan al Sol se li acabi l’hidrogen?
Com totes les altres estrelles, el Sol segueix un cicle vital que depèn de la
seva mida. Es calcula que esgotarà l’hidrogen d’aquí a 4.500 milions d’anys i
aleshores s’inflarà i s’empassarà Mercuri, Venus i la Terra. S’haurà convertit
en una estrella gegant vermella.
ELS PLANETES
Cada alumne ha hagut de buscar informació sobre un planeta, de fer després una exposición als seus companys per que tots tinguessin informació sobre tots els planetes.
MERCURI
Mercuri és el planeta
més petit del Sistema Solar, aproximadament de la mida de la nostra Lluna. És
també el més proper al Sol. El seu nom, propi d’un metall pesant, resulta molt
adient atès que és el planeta més ric en metalls del Sistema Solar.
Mercuri no té cap satèl·lit i tampoc no té atmosfera. Com que la seva massa és molt reduïda, la seva gravetat no és prou forta per retenir-ne les partícules de gas.
En trobar-se tan a prop del Sol i no tenir atmosfera, les temperatures entre la nit i el dia oscil·len vertiginosament: de dia pot assolir els 430 ºC, i de nit, glaçar fins als −170 ºC.
Mercuri no té cap satèl·lit i tampoc no té atmosfera. Com que la seva massa és molt reduïda, la seva gravetat no és prou forta per retenir-ne les partícules de gas.
En trobar-se tan a prop del Sol i no tenir atmosfera, les temperatures entre la nit i el dia oscil·len vertiginosament: de dia pot assolir els 430 ºC, i de nit, glaçar fins als −170 ºC.
VENUS
Venus té gairebé la
mateixa mida que la Terra i és el planeta que tenim més proper. No obstant
això, és un indret ben diferent i molt poc acollidor.
La seva atmosfera és tan espessa i pesada que a la superfície del planeta la pressió s’equipara a la que trobem a 1.000 metres sota l’aigua a la Terra. Està formada fonamentalment per diòxid de carboni, gas que acumula la calor de les radiacions solars i les que provenen de l’interior del planeta, tot provocant un efecte hivernacle de grans propor-
cions. Com a resultat, la temperatura a la superfície de Venus arriba als 480 ºC. Per si això fos poc, la superfície de Venus està farcida d’enormes volcans actius, dels quals sorgeixen amples rius de lava de km de longitud.
La seva atmosfera és tan espessa i pesada que a la superfície del planeta la pressió s’equipara a la que trobem a 1.000 metres sota l’aigua a la Terra. Està formada fonamentalment per diòxid de carboni, gas que acumula la calor de les radiacions solars i les que provenen de l’interior del planeta, tot provocant un efecte hivernacle de grans propor-
cions. Com a resultat, la temperatura a la superfície de Venus arriba als 480 ºC. Per si això fos poc, la superfície de Venus està farcida d’enormes volcans actius, dels quals sorgeixen amples rius de lava de km de longitud.
LA TERRA
Situada a 150 milions de
quilòmetres del Sol, la Terra és l’únic planeta del Sistema Solar
que conté vida (que se sàpiga, de moment).
La característica més important: la presència d’aigua líquida. Això només ha estat possible
gràcies
al fet que la situació del planeta (ni massa a prop ni massa lluny del Sol) i
la
presència
d’una atmosfera amb gasos hivernacle han permès assolir una temperatura
«ideal».
Una altra característica important de la Terra és la presència d’un satèl·lit de grans
dimensions:
la Lluna. Probablement, la seva existència va ser fonamental per a l’aparició
de la
vida.
|
MART
Mart és un planeta 10 vegades més petit que la
Terra. Malgrat això, és el planeta que
més s’assembla al nostre. Se sap que en el passat
contenia aigua líquida, perquè s’hi han
observat formes que semblen cursos d’enormes rius
assecats. Actualment, la temperatura
és massa baixa i només trobem aigua congelada als
casquets polars. Molts astrònoms
pensen que també hi deu haver grans quantitats de
gel al subsòl.
Potser en el passat, quan l’aigua líquida era
abundant, hi van aparèixer algunes formes de
vida primitives (bacteris). La superfície de Mart és
vermella perquè és rica en ferro rovellat.
|
JÚPITER
Júpiter és el més gran dels planetes del
Sistema Solar, amb diferència: al seu interior
podrien caber-hi més de 1.000 Terres.
És tan gran (318 vegades la massa de la Terra)
que ni sumant les masses de tots els
altres planetes del nostre sistema arribarien a igualar-lo.
Es tracta d’una gegantina esfera de gas
composta bàsicament per hidrogen i heli.
També presenta altres components, com
metà o amoníac, que li donen les tonalitats
marronoses i beix característiques de
la seva superfície.
Júpiter té més de 60 llunes orbitant-hi
a l’entorn. És com un Sistema Solar en miniatura!
Les més grans, descobertes al segle
XVII per Galileu Galilei, són Europa, Ganímedes,
Cal·listo i Ió que són satèl·lits.
|
SATURN
La característica que tothom coneix de
Saturn és el sistema d’anells que giren al seu voltant. A primer cop d’ull,
sembla que hi hagi set anells separats per zones buides. Però les naus Voyager,
que van sobrevolar Saturn entre el 1980 i el 1981, van revelar que en realitat
estan formats per centenars d’anellets més petits, i que les zones aparentment
buides contenen anells de materials menys densos.
Avui sabem que tots els planetes jovians
tenen anells, però cap d’ells en té de tan majestuosos i fàcils d’observar com
els de Saturn.
Saturn 1
Saturn 2
URÀ
Descobert el 1781, aquest planeta gegant
està format essencialment per hidrogen i metà. La seva característica més
peculiar és el fet que està tombat sobre la seva trajectòria: roda com una bola
en el pla de la seva òrbita, quan la resta de planetes giren més aviat com
baldufes, amb l’eix de rotació més o menys perpendicular a l’òrbita. Això fa
que els pols d’Urà es trobin encarats cap al Sol durant 42 anys seguits
cadascun, la meitat del temps que triga a completar una volta entorn del Sol.
NEPTÚ
Informalment es diu que Neptú és el
planeta bessó d’Urà, ja que tots dos tenen unes dimensions, una massa i una
composició gairebé idèntiques. Descobert el 1846, no va ser fins al 1989, quan
la nau Voyager 2 hi va arribar, que vam poder conèixer-lo millor i descobrir
que està envoltat per un sistema de 6 anells i 8 satèl·lits.
L’encisador color blau de Neptú es deu a
una atmosfera molt rica en metà. La seva superfície presenta taques fosques i
blanques, que corresponen a grans ciclons, tan grans com Euràsia.
MOVIMENT DELS PLANETES
Tots els planetes del Sistema Solar realitzen dos tipus de
moviment alhora:
Rotació
Giren sobre si mateixos com una baldufa.
N’hi ha que ho fan més ràpid que d’altres i tots ho fan en la mateixa direcció,
excepte Venus. Una volta completa correspon a un dia. Mentre que a la Terra el
dia dura 24 hores, a Júpiter només en dura 10. I a Venus el dia té una durada
de 5.832 hores (243 dies terrestres).
Translació
Es desplacen dibuixant òrbites
lleugerament el·líptiques al voltant del Sol. Quan la Terra hi dóna una volta
completa, diem que ha passat un any. És clar, els altres planetes triguen més o
menys a completar-ne una, segons si estan més o menys lluny del Sol,
respectivament. Mentre Mercuri triga 88 dies, Neptú ho fa en 164 anys .
QUE BONITO LO HACES GEMMA LA MEJOR PORFEE DEL MUNDO
ResponElimina